Lexikoa

NAVEGACION

Acción de navegar, itsas-ibiltze (H.), itsasketa (L), itsaskintza (P. B., T-L), itxaskuntza (B-M), untziketa (Lh.), itsas-ibilketa; Hiramek berriz, bere zerbitzarien bidez igorri ziozkan untziak eta itsasketan jakinak ziren gizonak (Duv.), mas Hiram, por medio de sus servidores, le envió buques y hombres expertos en la navegación.

Viaje que se hace con la nave, itsasaldi (L), itsasbide (L, Esk.); itsas-bidez bagoatzi Bordalerat (Lh.), vamos en navegación a Burdeos.

Aérea. Acción de navegar por el aire en globo, avión u otro vehículo, navegación aérea, aire-bide, aire-ibilketa, aire-ibilaldi.

De altura. La que se hace por mar fuera de la vista de la tierra, itsas-zabaleko ibilbide (ibilketa, ibilaldi).

Acción de navegar bajo la superficie del mar en buque sumergible o submarino, urpebide, urpe-ibilketa, urpe-ibilaldi.

Diccionario Auñamendi