Roman

Saizarbitoria, Ramon (version de 2002)

Nire emazteak Flora zuen izena. Hura hiltzeko erabaki serioa, kamisoiaren behealdea gerrira jaso, neure gainean hankalatraba jarri eta, atsegin izateko intentzio nabarmenegiaz, titiburuak atximurkatu zizkidan egunean hartu nuen.
Ordurako banekien engainatu ninduela, noski, baina ez dut uste hiltzeko erabakia hartzera bultzatu ninduen zio zuzena hori izan zenik. Beharbada, oraindik ere neure burua arrazionalistatzat jotzen dudanez, kosta egiten zitzaidalako onartzea Floraren lasaitu sexuala bezalako gauza arrunt eta naturalak hain erabaki gehiegizko eta erabatekoa hartzera eraman nintzakeenik.
Samuelek, txantxetan, entziklopedista naizela esan ohi zidan, eta ez zuen esaten, egia den arren, entziklopedi saltzailea naizelako bakarrik, edo hitz askoren definizioak buruz ikasi ditudalako, baizik eta Jakitea eta Arrazoia gizakiaren ezaugarririk nobleenak direla uste dudalako; sentimenduen eta instintuen gainetik, gure bidea gidatu eta argitu behar luketenak.
Beharbada hain arrazionalista izan ordez, Floraren engainua atzeman nuenean, Beltranek bezala atera erakutsi eta, hitz egiteko betarik eman gabe, "laztana", esan banio, "laztana gurea amaitu da, doilortasunak ez du lekurik hemen", ez nukeen lehiotik bota beharrik izango.

(Bihotz bi. Gerrako kronikak. Edit. Erein, 1996)


"Mi mujer se llamaba Flora. Decidí matarla el día en que, recogiéndose el camisón en la cintura, se me sentó a horcajadas y me pellizcó las tetillas con la demasiado evidente intención de complacerme.
Para entonces, por supuesto, ya sabía yo que me había engañado, pero no creo que fuera ésa exactamente la razón que me decidió a matarla, quizá porque sigo considerándome un racionalista y me cuesta admitir que algo tan natural como el desahogo sexual de Flora me indujera a concebir tan radical y desmesurado propósito.
Samuel solía tomarme el pelo tachándome de enciclopedista, no sólo porque me dedicaba a vender enciclopedias, que también, ni porque me hubiera aprendido de memoria numerosas definiciones, sino porque estimo que el Conocimiento y la Razón son las cualidades más nobles del ser humano, las que deberían guiar nuestra conducta por encima de instintos y sentimientos.
Si, en lugar de comportarme de forma tan racional cuando descubrí el engaño de Flora, le hubiera señalado la puerta y, sin darle la oportunidad de hablar, le hubiera dicho: Cariño, lo nuestro ha terminado, no hay sitio para la mezquindad en esta casa, quizá no hubiera tenido que tirarla por la ventana."

(Amor y guerra. Edit. Espasa, 1999. Traducción de Bego Montorio).

FIO